Vista Panoràmica de Navàs

Contactar

Mida del text Reduir Lletra Lletra Normal Ampliar Lletra

Història

NAVÀS     

Els primers pobladors

Les restes més antigues trobades al lloc on hi ha el poble de Navàs són els sepulcres de fossa del Neolític d´uns 2.500 anys a.C. d´antiguitat.

Al Passeig de Ramon Vall han aparegut en diverses ocasions aquests tipus de tombes que devien ser dels primers habitants d´aquest pla.

A can Vall i a d´altres indrets propers a l´actual nucli urbà hi vivien pagesos en l´època ibèrica i romana com ho testimonien les restes de ceràmiques localitzades. Haurien de ser petites vil·les o cases de pagès.

El mateix nom de Navàs, que porta el poble, sembla que prové del topònim ibèric "nava".


Els temps medievals

La primera cita escrita del nom de Navàs la trobem el 982, amb la grafia Nabares. Es refereix a una posessió alodial que el monestir de Ripoll tenia a la zona i que coincideix amb l´actual mas can Vall, que serà doncs la primera cèl.lula del futur poble de Navàs.

En el segle XIV, al pla de Navàs, hi havia set masos dispersos; eren can Vall, cal Ribas, les Cases, cal Pere Cases, la Casanova, la Pobla i Soldevila. Estaven adscrits a la senyoria i parròquia de Sant Genís de Masadella i adminitrativament formaven part del municipi de Balsareny. A can Vall hi havia una capella particular, dedicada a Santa Eulàlia.


En els segles XVIII i XIX comença a configurar-se el poble

Els inicis de Navàs com a poble es situen a finals del segle XVIII, quan començà a formar-se el primer carrer, el del Migdia. Els seus fundadors hi construïren la casa i treballaven com a parcers a les terres del pla. Les tres primeres cases foren cal Pasqual, cal Teixidor i cal Batlló.

En la primera meitat del segle XIX, Navàs passà a formar part del nou municipi de Castelladral. Durant la segona meitat de la centúria, el poble va créixer gràcies a l´expansió de l´agricultura, especialment la vinya, les millores en les comunicacions -la carretera (1860) i el tren (1885)- i a les fàbriques del voltant.

A les acaballes del segle dinovè, Navàs ja comptava amb més habitants que el cap del municipi, Castelladral. A l´any 1897, es construí l´església, com a sufragània de la del Mojal.


De poble de pagès a poble industrial

Al llarg dels primers trenta anys del segle XX, Navàs canvia de rumb; passà de poble de pagès a poble industrial i comercial. La indústria s´inicià amb la fàbrica tèxtil "Filatures Forcada" el 1901 i es consolidà en els anys vint amb una colla de petites i mitjanes fàbriques, entre les quals sobresurt la "Fàbrica Nova" de Marià Graells, després dels Vidal. El sector comercial aconseguí un fort augment i una important diversificació.

El 1909 l´església de Navàs ascendí a la categoria de parròquia. El creixement urbanístic pren un caire modern gràcies a la planificació que féu Pau Duarri el 1911 en la qual projectà un espaiós passeig. El poble aviat té serveis d´aigua i d´enllumenat, iniciatives del fabricant Josep Forcada. En els anys vint, Navàs es converteix en la capital del municipi a causa de la superioritat demogràfica i econòmica respecte de Castelladral.

La vitalitat navassenca s´observa també en el camp de l´ensenyament; funcionaren una escola pública i tres de privades. L´associacionisme de tot tipus serà un altre dels trets característics del poble. Les entitats més influents foren la "Cooperativa Obrera La Fraternitat", vinculada amb el "Centre Nacionalista Republicà" per un cantó i "l´Ateneu Navassenc" relacionat amb la "Lliga Regionalista" per l´altre. Ambdues associacions mantingueren una forta rivalitat en diversos camps. És un símptoma evident de la polarització i radicalització del poble; es produïren enfrontaments que a Navàs foren especialment durs i que acabaren tràgicament el 1934 i el 1936.


El Navàs dels nostres dies

De la guerra fins avui, Navàs es consolidà com a poble industrial i comercial, sobretot en les dècades dels cinquanta i seixanta.

Una intensa activitat econòmica, una forta immigració de fora de Catalunya i un alt creixement vegetatiu, provoquen una expansió urbanística i demogràfica espectacular i situen el poble entre els capdavanters de la comarca.

El nombre d´habitants no ha parat de créixer fins i tot en èpoques de recessió general. Les indústries tèxtil i del moble de cuina i una àmplia oferta comercial són les bases de l´economia navassenca.

La Parròquia ha tingut un paper fonamental; amb gran vitalitat va impulsar i emparà diverses iniciatives culturals i esportives, sobretot per mitjà de l´Acció Catòlica.

El fabricant Vicenç Vidal fundà el 1949 el "Casal Jesús Obrer", centre de formació i esbarjo per als joves; el 1951 hi posà en marxa les classes d´orientació professional, origen de l´actual centre de Secundària "Escola Tècnico-Professional Diocesana", que ha aconseguit una àmplia projecció comarcal. Completen l´oferta escolar "l´Escola Sant Jordi" i el "Col.legi Sant Josep", que imparteixen la Primària.

L´esperit associatiu ha anat en augment i la gamma d´entitats esportives i culturals és molt notable. Citem per la seva tradició i pel seu arrelament al poble el Club de Bàsquet, el Club Esportiu de Futbol, l´Agrupació Coral Cantaires Navassencs, l´Agrupació Sardanista, l´Agru-pament Escolta Ali Bei...



CASTELLADRAL

El poble de Castelladral ocupa la part central i més elevada del terme municipal, des de la riera de Sant Cugat o del Tordell fins a la Vall dels Gitanos, per on discorre la riera d´Hortons.

Aquests paratges foren habitats ja d'antic, però la cita escrita més antiga de Castelladral és del 941. Llavors formava un castell sota el domini dels comtes de la Cerdanya, que el 1118 heretaren els de Barcelona i finalment anà a mans de la família Peguera. El terme d'aquest castell es subdividí més tard en tres districtes o quadres: Valldeperes, Orriols i la Capçada.

Castelladral també és parròquia d'antic, sota l'advocació de Sant Miquel. Les esglésies de Santa Fe de Valldeperes i de Sant Joan d'Orriols passaren a ser-ne sufragànies.

El poblament és dispers, si bé en els segles XVII i XVIII es formà un petit nucli de cases al peu del turó del Castellot, on hi havia hagut el castell. Destaquem pel seu interès i importància els masos: la Capçada, la Rovira, el Castell, Puig-gròs, la Garriga, Solivella, la Serra i les Comes.

En la primera meitat del segle XIX es constituí l'actual municipi; llavors Castelladral en fou la capital i li donà el nom. Aquesta situació canvià en els anys vint del nostre segle quan la capitalitat passà a Navàs.

En els nostres dies, l'Associació de Veïns i Amics de Castelladral està duent a terme la rehabilitació i reanimació del nucli central del poble. També procura la modernització dels serveis rurals amb la construcció d´un Alberg de Joventut.


SANTA FE DE VALLDEPERES

L'església apareix documentada des de 1139 com Santa Fe de "Vall de Peres". La capella respon a l'esquema, tan generalitzat dins de l'àmbit rural, d'una nau amb absis.

L'edifici només es pot considerar romànic en part, ja que l'estructura original va ser alterada posteriorment amb la incorporació de capelles laterals (la de la dreta, anomenada del migdia, va ser acabada l'any 1658; la de l'esquerra no té cap inscripció que pugui datar la seva finalització), amb la construcció de la nau i de l'absis i amb la remodelació del mur frontal.

S'hi conserven dos interessants retaules barrocs del segle XVII:el del Roser, amb un conjunt de teles pintades, i el de Sant Isidre i Sant Galderic, els dos patrons que ha tingut la pagesia catalana.


EL MUJAL

Es troba a l'oest del poble de Navàs, al costat de l'antic camí de la sal de Cardona a Vic. En el seu terme s'han localitzat restes arqueològiques de l'Edat dels Metalls i d'Època Romana.

La primera referència documental és del 938. Fou un castell,que des del segle XIV va pertànyer als senyors de Balsareny.

L'església de la Santa Creu fou parròquia fins als primers anys del nostre segle,quan passà a dependre de Navàs. Tingué Sant Genís de Masadella com a sufragània.

Era un poble rural dispers format pels masos Bartomeus, l'Oliva, Santacreu, el Solà i la Torra, que fou la casa-castell. Al llarg dels segles XVIII i XIX hi va créixer un nucli concentrat.


PALÀ DE TORROELLA

Al marge esquerre del riu Cardener, en terres del mas Palà, el seu propietari, Joan Palà i Valls, hi instal.là l'any 1877 una fàbrica de filats i de teixits.

Construí els pisos de la colònia al costat de la fàbrica i al barri de la Rata. Disposà aviat de tot tipus de serveis. Els anys vint i trenta foren un dels moments àlgids de Palà. La fàbrica tancà les portes el 1971.


SANT SALVADOR DE TORROELLA

Aquest poble és emplaçat a l'extrem occidental del terme municipal, a la riba dreta del Cardener. A l'any 966 en tenim constància escrita per primera vegada. Estigué des del segle XV sota la jurisdicció dels Cardona.

Formà part de la Batllia de Cardona i constitueix la parròquia de Sant Salvador. Sobresurten els masos Palà i Vallbona. Entre finals del segle XIX i principis del XX, s'instal.laren dues indústries tèxtils al poble i sorgiren dues colònies, Palà i Valls de Torroella.


SANT CUGAT DEL RACÓ

Ocupa els altiplans que hi ha entre les Esglésies i Castelladral. En el seu territori hi hagué un assentament ibero-romà de força importància, al Pla de Sant Pere.

La primera notícia escrita la trobem quan el comte de Cerdanya, Miró II, a l'any 925, fa entrega al monestir de Ripoll de la parròquia i d'un alou. La pertinença a Ripoll durà fins el 1835.

És un terme rural constituït per masos dispersos com l'Alsina, el Soler, els Cellers i Taurons.

Aquesta església és el monument més destacat del municipi i una joia del romànic català. Es localitzaren restes de l'edifici preromànic del segle X. L'església actual és del segle XI.

És una construcció força ben conservada del segle XI, de planta de creu grega i cimbori circular, característiques que la fan única a Catalunya. Situada en un turó enlairat prop del poble de Castelladral té una vista esplèndida d'horitzons molt amplis, en un entorn de boscos i pagesies escampades.

Compartir:

Darrera actualització: 18/02/2013 14:14 Total visites: 5209