Els primers pobladors

Les restes més antigues trobades al lloc on hi ha el poble de Navàs són els sepulcres de fossa del Neolític d´uns 2.500 anys a.C. d´antiguitat.

Al Passeig de Ramon Vall han aparegut en diverses ocasions aquests tipus de tombes que devien ser dels primers habitants d´aquest pla.

A can Vall i a d´altres indrets propers a l´actual nucli urbà hi vivien pagesos en l´època ibèrica i romana com ho testimonien les restes de ceràmiques localitzades. Haurien de ser petites vil·les o cases de pagès.

El mateix nom de Navàs, que porta el poble, sembla que prové del topònim ibèric "nava".

Els temps medievals

La primera cita escrita del nom de Navàs la trobem el 982, amb la grafia Nabares. Es refereix a una posessió alodial que el monestir de Ripoll tenia a la zona i que coincideix amb l´actual mas can Vall, que serà doncs la primera cèl.lula del futur poble de Navàs.

En el segle XIV, al pla de Navàs, hi havia set masos dispersos; eren can Vall, cal Ribas, les Cases, cal Pere Cases, la Casanova, la Pobla i Soldevila. Estaven adscrits a la senyoria i parròquia de Sant Genís de Masadella i adminitrativament formaven part del municipi de Balsareny. A can Vall hi havia una capella particular, dedicada a Santa Eulàlia.

En els segles XVIII i XIX comença a configurar-se el poble

Els inicis de Navàs com a poble es situen a finals del segle XVIII, quan començà a formar-se el primer carrer, el del Migdia. Els seus fundadors hi construïren la casa i treballaven com a parcers a les terres del pla. Les tres primeres cases foren cal Pasqual, cal Teixidor i cal Batlló.

En la primera meitat del segle XIX, Navàs passà a formar part del nou municipi de Castelladral. Durant la segona meitat de la centúria, el poble va créixer gràcies a l´expansió de l´agricultura, especialment la vinya, les millores en les comunicacions -la carretera (1860) i el tren (1885)- i a les fàbriques del voltant.

A les acaballes del segle dinovè, Navàs ja comptava amb més habitants que el cap del municipi, Castelladral. A l´any 1897, es construí l´església, com a sufragània de la del Mojal.

De poble de pagès a poble industrial

Al llarg dels primers trenta anys del segle XX, Navàs canvia de rumb; passà de poble de pagès a poble industrial i comercial. La indústria s´inicià amb la fàbrica tèxtil "Filatures Forcada" el 1901 i es consolidà en els anys vint amb una colla de petites i mitjanes fàbriques, entre les quals sobresurt la "Fàbrica Nova" de Marià Graells, després dels Vidal. El sector comercial aconseguí un fort augment i una important diversificació.

El 1909 l´església de Navàs ascendí a la categoria de parròquia. El creixement urbanístic pren un caire modern gràcies a la planificació que féu Pau Duarri el 1911 en la qual projectà un espaiós passeig. El poble aviat té serveis d´aigua i d´enllumenat, iniciatives del fabricant Josep Forcada. En els anys vint, Navàs es converteix en la capital del municipi a causa de la superioritat demogràfica i econòmica respecte de Castelladral.

La vitalitat navassenca s´observa també en el camp de l´ensenyament; funcionaren una escola pública i tres de privades. L´associacionisme de tot tipus serà un altre dels trets característics del poble. Les entitats més influents foren la "Cooperativa Obrera La Fraternitat", vinculada amb el "Centre Nacionalista Republicà" per un cantó i "l´Ateneu Navassenc" relacionat amb la "Lliga Regionalista" per l´altre. Ambdues associacions mantingueren una forta rivalitat en diversos camps. És un símptoma evident de la polarització i radicalització del poble; es produïren enfrontaments que a Navàs foren especialment durs i que acabaren tràgicament el 1934 i el 1936.

El Navàs dels nostres dies

De la guerra fins avui, Navàs es consolidà com a poble industrial i comercial, sobretot en les dècades dels cinquanta i seixanta.

Una intensa activitat econòmica, una forta immigració de fora de Catalunya i un alt creixement vegetatiu, provoquen una expansió urbanística i demogràfica espectacular i situen el poble entre els capdavanters de la comarca.

El nombre d´habitants no ha parat de créixer fins i tot en èpoques de recessió general. Les indústries tèxtil i del moble de cuina i una àmplia oferta comercial són les bases de l´economia navassenca.

La Parròquia ha tingut un paper fonamental; amb gran vitalitat va impulsar i emparà diverses iniciatives culturals i esportives, sobretot per mitjà de l´Acció Catòlica.

El fabricant Vicenç Vidal fundà el 1949 el "Casal Jesús Obrer", centre de formació i esbarjo per als joves; el 1951 hi posà en marxa les classes d´orientació professional, origen de l´actual centre de Secundària "Escola Tècnico-Professional Diocesana", que ha aconseguit una àmplia projecció comarcal. Completen l´oferta escolar "l´Escola Sant Jordi" i el "Col.legi Sant Josep", que imparteixen la Primària.

L´esperit associatiu ha anat en augment i la gamma d´entitats esportives i culturals és molt notable. Citem per la seva tradició i pel seu arrelament al poble el Club de Bàsquet, el Club Esportiu de Futbol, l´Agrupació Coral Cantaires Navassencs, l´Agrupació Sardanista, l´Agru-pament Escolta Ali Bei...