Un espectacle on els gegants s’omplen de vida
És festa gran! Toc d’entrada a plaça! Les gralles anuncien l’arribada dels gegants. Tothom expectant! El gegant Narcís i la geganta Roberta ofereixen la seva impecable actuació a plaça.
Què li passa a una parella de gegants inexpressius, de rostre impertèrrit i cos inalterable quan volen expressar-se fent accions humanes? Si volen abraçar algú o saludar o fer un petó o plorar o seure o aplaudir…? Topen amb els seus límits encartronats i generen situacions còmiques i entranyables. Aquesta situació els porta a rebel·lar-se contra la pròpia condició de gegants per mostrar la seva part humana.
Creiem que, sovint, com humans, voldríem expressar i mostrar emocions, voldríem fer gestos que no fem ja sigui per por, inseguretat, repressió, cultura… Tot i ser humans i tenir l’opció d’expressar-nos ens quedem glaçats, distanciats, com si fóssim gegants de cartró pedra.
