A la primera meitat del segle XIX, a l’actual terme de Navàs hi havia vuit nuclis que pertanyien a quatre municipis diferents: Sant Salvador de Torroella, Castelladral (que aleshores s’anomenava Castelladral, Orriols i Valldeperes), Sant Cugat del Racó, amb el nucli de Les Esglésies, i el Mujal, amb el nucli de Sant Genís de Masadella, al qual pertanyien els masos del pla de Navàs.
Amb la construcció de l’estat liberal, a meitat del XIX, aquests quatre municipis van ser agregats en un de sol que passà a anomenar-se Castelladral, el nucli central i més destacat, constituint un llarg i extens municipi rural que anava de la riba del riu Cardener fins a la del Llobregat. Aquesta fusió es va produir entre 1842 i 1857.
Al llarg del segle XIX, amb l’impuls de la revolució industrial, apareixeran els dos centres urbans a redós de les fàbriques de riu, a cada un dels extrems del municipi. La colònia de Palà de Torroella es comença a formar a partir de l’impuls de la fàbrica de riu iniciava l’any 1876 per Joan Baptista Palà Valls. A principis del segle XX s’inicià riu avall la Colònia Valls, impulsada per Isidre Valls Pallerola. Dins el terme del Mujal, entre finals del XVIII i principis del XIX sorgeix el poble de Navàs, que acabarà sent el nucli més important del municipi.
És aleshores quan el municipi va prendre la forma que encara conserva avui, amb l’excepció de la segregació d’una part de la colònia Valls, l’any 2000.
El canvi de la centralitat municipal es produeix a partir de final del XIX amb el trasllat dels serveis del nucli de Castelladral a Navàs. El canvi definitiu de les dependències municipals es fa l’any 1926. Però la modificació oficial del topònim del municipi no es produirà fins el 1937. És també aleshores quan la part de la Colònia Valls pertanyent al municipi se segrega i s’incorpora a Sant Mateu de Bages i quan els barris de Cal Rata i Cal Nosa, situats al nord del terme de Balsareny, s’agreguen a Navàs.
A partir del 1939, el franquisme, en el seu intent d’esborrar tot el que havia significat els anys de la República, va deixar inhàbils aquestes modificacions i es va tornar a la situació anterior. Tot i així, amb el pas del temps, la majoria d’aquests canvis s’han anat revertint. Navàs va tornar a esdevenir el nom del terme municipal a partir de l’any 1960.
A mitjan de la dècada de 1920, la majoria de serveis ja eren al barri de Navàs i es consolidaven les estructures que marcarien els avatars dels anys 30, mentre que l’antic cap del municipi, Castelladral, conservava el seu caràcter rural.
REPÚBLICA
La República va suposar un gran avanç en aspectes socials, però també es va haver d’enfrontar als sectors més reaccionaris que s’hi oposaven i al moviment obrer que considerava que els canvis eren insuficients. A Navàs, el nou règim no va arribar de manera tranquil·la, ja que, entre d’altres es van haver de repetir les eleccions del 12 d’abril. Amb les noves llibertats polítiques es van consolidar els dos sectors socials i les tensions van augmentar. Els fets de gener de 1933 van suposar la dimissió de l’alcalde, mentre que els sectors eclesiàstics maldaven per mantenir els seus privilegis davant d’un règim aconfessional. Un dels trets més destacats de la República va ser l’impuls de l’ensenyament.