Categoria general per poder customitzar la vista de noticies
La novel·la, ‘Ara que estem junts’ de Roc Casagran, que s’ha presentat avui a la sala d’actes de la Biblioteca de Navàs, porta un missatge clar pels seus lectors, que la gent que ha viscut una guerra n’ha de parlar, ho han d’explicar per tal que les futures generacions no se n’oblidin. En un passatge de la novel·la escriu “sense història som un arbre sense arrels, sense memòria, només som sorra fràgil de la platja”, com la sorra de la platja d’Argelers.
L’acte, presentat per l’alcalde de Navàs, Jaume Casals ha combinat la música de Feliu Ventura i fragments del llibre de Roc Casagran, en un còctel inèdit. Anteriorment, només l’havien fet una vegada a València.
Ha estat un acte reivindicatiu i de memòria històrica, que s’ha fet ressò d’uns fets silenciats a la postguerra.
A Roc Casagran, (Sabadell 1980 – professor d’història i literatura), des de ben jove que li rondava pel cap escriure un llibre sobre els refugiats republicans, un tema prou important com desconegut. Els protagonistes són adolescents amb la voluntat d’apropar-se a les noves generacions. Casagran ha comentat que un 10% de la població catalana té familiars que van passar pel camp de concentració d’Argelers.
‘Ara que estem junts’ explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Una mirada diferent sobre l’exili i la vida al camp de refugiats d’Argelers. La guerra va ser complicada per tots els qui la van viure, els d’un bàndol i els de l’altre. I va ser la causant de trencaments dins de moltes famílies. Aquesta història n’explica un, el del Tian i el Tòfol, dos germans bessons i el dels seus pares.
També s’hi explica la història de la mare, la Carmeta, que com la majoria de dones, es va quedar sola, sense el marit. Ella també, com moltes altres, va haver de marxar del país per no arriscar-se a perdre la vida. I ho va fer cap a França, on va acabar al camp de concentració d’Argelers amb milers de refugiats, un infern a la terra.
Segons l’autor, els fets i les condicions extremes que es narren a ‘Ara que estem junts’ no difereixen tant dels problemes que pateix la immigració actual, en presons no reconegudes com el Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) de la Zona Franca, o les dificultats per obtenir la targeta sanitària.
