Notícies de Navàs relacionades amb la cultura
El proper dissabte, dia 9 de novembre a 2/4 d’1 del migdia, es presentarà a la sala d’actes de l’Escola Diocesana de Navàs, el llibre ‘La memoria silenciada de Serón. República, Guerra Civil i Represión Franquista (1931-1945)’, amb l’assistència dels autors Juan Torreblanca Martínez y Eusebio Rodríguez Padilla, acompanyats per l’alcalde de Serón, Juan Antonio Lorenzo, en un acte organitzat pels ajuntaments de Navàs, Sallent i Navarcles.
A l’acte, que és obert a tothom, s’hi han convidat molt especialment els nascuts a Serón d’una bona colla de municipis del Bages i Berguedà, amb una carta personalitzada signada pels respectius alcaldes de cada població. Els ajuntaments que hi han col·laborat són: Sant Fruitós de Bages, Santpedor, Balsareny, Artés, Avinyó, Callús, Súria, Sant Joan de Vilatorrada, Puig-reig i Gironella.
El programa d’activitats començarà a Navarcles, a les 10 del mati amb una recepció al Centre Cultural, amb salutacions de l’alcalde de Serón i Navarcles.
A 2/4 d’1 del migdia es farà la presentació del llibre de Serón a Navàs, amb la participació dels autors, les intervencions dels historiadors Miquel Arceda i Josep Carles Robert, de Navàs i Sallent respectivament, així com dels parlaments dels alcaldes de Serón, i Navàs.
A 2/4 de 3 de la tarda, a l’escola Torres Amat de Sallent, es farà un dinar de germanor que tindrà com a plat principal les ‘migas’.
‘La memoria silenciada de Serón’ és un treball d’investigació de més de sis-centes pàgines escrites a quatre mans per Eusebio Rodríguez Padilla i Juan Torreblanca (doctors en història) que recuperen la trajectòria del poble en una etapa difícil i complicada de la seva història, marcada per una comunitat de miners que formaven part de l’avantguarda del moviment obrer d’Almeria. Un moviment que es va implicar en la vida pública municipal amb l’arribada de la República, i que es va haver d’enfrontar durament al grup social que havia governat i controlat tradicionalment aquella terra.
Amb l’inici de la guerra, el Comitè Revolucionari de Serón marca les pautes a la comarca del Alto Almanzora i dels pobles de la zona de Baza, algunes vegades amb violència, extrem que va provocar més endavant, que la repressió franquista fos tremendament dura.
Sinopsis del llibre
“Por su conflictividad social durante la Restauración y la II Republica, Serón se había convertido en un bastión del movimiento obrero almeriense. Pocos municipios de la provincia de Almería vivieron de una forma tan agitada las convulsiones sociales que se produjeron durante la República, la Guerra Civil y una durísima posguerra. En esta investigación se analiza como el proletariado minero y rural se convirtió en el grupo objetivo de la violencia franquista, mediante un proceso organizado de eliminación del movimiento obrero organizado en el municipio.
Después de tres años de guerra en la que se producen alteraciones y desordenes, reclutamientos forzosos, refugiados, racionamiento, incautación y destrucción del patrimonio y de los daños colaterales que se sufren y padecen en todas las guerras, buena parte de la población recibió con alivio la terminación de la guerra y de la llegada de la tan ansiada paz. A la larga lista de muertos y desparecidos en combate y en la retaguardia, una variedad de situaciones venían a sumarse para magnificar la dimensión de la tragedia: Exiliados, huidos en el monte, presos, fusilados, desterrados, viudas, huérfanos. Prácticamente todas las familias seronenses, de uno y otro bando, estaban marcadas por el estigma de la tragedia. Todos lloraban sus muertos y curaban sus heridas, pero muchos tenían que hacerlo silenciosamente, humillados por la derrota, para ellos su tragedia no acabó con el fin de la guerra, una pesada losa de odios y rencores seculares se convirtió en la peor de las pesadillas.”
