Notícies sobre comunicació de Navàs
La crida dels promotors del Banc d’ADN, que té per objectiu la recerca i identificació de desapareguts durant la Guerra Civil, ha motivat el primer cas d’un donant de sang a Navàs. Es tracta d’Agustí Santmiquel Puigbó, nascut el juny de 1929, que amb la retirada de les tropes republicanes l’any 1939, va perdre la pista del seu pare Llorenç Santmiquel Camprubí, a prop de Prats de Lluçanès. Alguns testimonis van comunicar a la família que l’havien mort junt amb un grup de persones que fugien cap a França. Les restes podrien estar enterrades en alguna fossa comuna.
Avui al matí, Agustí Santmiquel ha facilitat l’extracció de sang pel Banc d’ADN, coincidint amb una analítica programada al CAP Navàs. La mostra de sang s’ha fet arribar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, al departament de Genètica Forense de la Unitat de Medicina Legal, seguint el protocol de la cadena de custòdia.
L’Ajuntament de Navàs, ara fa un any, va ser el primer consistori del país en aprovar una moció a favor del Banc d‘ADN, amb el compromís de difondre i ajudar a finançar el projecte i altres iniciatives relacionades amb les identificacions dels desapareguts.
L’Agustí Santmiquel va prendre consciència de la importància de fer-se la prova d’ADN, arran de la projecció del documental ‘Camí d’un protocol’, realitzat per Roger Heredia i Marc Antoni Malagarriga, en el cicle de Memòria Històrica organitzat per l’Ajuntament de Navàs, on s’explicava el procés i la necessitat de crear el Banc d’ADN, amb testimonis de fills i néts de desapareguts.
Només a Catalunya hi ha més de 4.700 famílies que busquen familiars desapareguts, fa més de 70 anys, i que esperen que s’exhumin les restes òssies de les fosses comunes escampades pel territori català, tant de la guerra com de la repressió franquista.
Enllaç per si voleu veure el documental: Camí d’un protocol
Moció de suport de l’Ajuntament de Navàs al Banc d’ADN per les identificacions dels desapareguts a la Guerra Civil
L’ADN com a eina per la recuperació de la dignitat i la memòria històrica. Una iniciativa per identificar els desapareguts durant la guerra. Es tracta de recollir ADN pur dels familiars dels desapareguts, per tal que quan s’obrin fosses i es facin exhumacions de cossos es puguin identificar de forma ràpida i fiable.
El maig de 2010 el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya presentava a Barcelona la Llei de Memòria Històrica Catalana i les dues primeres exhumacions de fosses comunes fetes al país. No hi havia, però, cap pla definit pel que fa a la identificació de les persones desaparegudes. Aleshores, diversos familiars de persones desaparegudes van prendre consciència de la urgència de conservar el testimoni genètic dels familiars encara vius, cada cop més grans i amb risc de desaparèixer, per assegurar les futures comparatives de l’ADN i mantenir l’esperança de la identificació dels desapareguts.
El departament de genètica forense de la Universitat de Barcelona van assumir el repte i es van posar a treballar en la creació d’un protocol rigorós, però senzill i barat alhora, per fixar les mostres familiars en un banc genètic. Era el juliol de 2012 i s’iniciava un procés que ja s’estava fent a d’altres països del món que han patit conflictes similars: http://dom.cat/5br.
El setembre de 2013, amb la inspecció en tota regla que els comissaris de l’ONU per les Desaparicions Forçades van fer a tot l’estat espanyol, des d’aquesta iniciativa es va forçar per part del Parlament de Catalunya una moció per posar a l’agenda del Govern el Banc d’ADN i la modificació de la Llei de Fosses. El 19 de desembre de 2013 se’n va aconseguir l’aprovació per una àmplia majoria: http://goo.gl/ndm55M .
El passat 22 de juny de 2014, el grup que impulsa el Banc d’ADN per als familiars desapareguts a la Guerra Civil ha tancat la recollida de finançament pel projecte a través de Verkami: http://vkm.is/bancADN. Amb el micromecenatge s‘ha creat un material audiovisual, en forma de curt documental interactiu, per ajudar a fer entendre la necessitat d’aquesta eina genètica per a la identificació de persones.
L‘Ajuntament de Navàs ha notificat recentment la seva adhesió (registre de sortida 0092, de 12 de gener de 2014) al greuge Q-05077/2014, demanant a la Generalitat de Catalunya que compleixi els acords aprovats al Parlament de Catalunya, en matèria de desaparicions forçades, Banc d‘ADN, exhumació i Llei de Fosses (moció 69/X 19.12.2013).
Alhora l‘Ajuntament de Navàs ha iniciat aquest 2015 un cicle sobre la Memòria Històrica a Navàs on s‘organitzen diferents activitats durant el primer quadrimestre de l‘any, on entre altres hi han exposició, obra de teatre, conferències, documentals, la sortida a la llum del llibre SILENCIS. República, Guerra Civil i Repressió Franquista a Navàs (1931-1945). Una de les activitats és precisament la presentació del projecte del BANC d‘ADN el proper 20 de febrer de 2015.
Per últim, una representació del govern municipal ha assistit aquest 15 de gener de 2015 a la compareixença a la comissió d‘Afers Institucionals Parlament de Catalunya dels representants del Banc d‘ADN pels desapareguts del 1936-1977 gestionat per la Fundació Bosch i Gimpera amb la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
És per tot l‘exposat que demanem ACORDAR:
PRIMER.- Mostrar el suport institucional de l‘Ajuntament de Navàs a la iniciativa del Banc d‘ADN per a la futura identificació dels parent desapareguts a la Guerra Civil.
SEGON.- Prendre el compromís de difondre la iniciativa del Ban d‘ADN als ciutadans i ciutadanes del municipi de Navàs amb, com a mínim les mesures:
– Organitzant conferències informatives sobre la iniciativa i divulgar el material audiovisual i de difusió del Banc d‘ADN.
– L‘enviament d‘una circular informativa sobre la iniciativa a les entitats de tot el municipi de Navàs.
– La col·locació d‘un banner a la web municipal i al portal www.memoria.navas.cat, que faci enllaç amb el projecte del Banc d‘ADN i altres relacionades amb les identificacions dels desapareguts.
– La formació i informació dels treballadors i treballadores de l‘Oficina d‘Atenció al Ciutadà per tal que puguin informar verbalment i en paper d‘aquesta iniciativa, i facilitar així que els familiar que tinguin desapareguts puguin fer-se la prova d‘ADN que ha de servir per identificar els cossos de les fosses o altres que en un futur es puguin exhumar.
TERCER.- Informar d‘aquest acord al departament de Govenació de la Generalitat de Catalunya, als membres de la Comissió d‘Afers institucionals del Parlament de Catalunya, als Grups Parlamentaris, als Ajuntaments de la comarca del Bages i el Berguedà, al Consell Comarcal del Bages,i als impulsors del Banc d‘ADN de Catalunya que gestiona les Desaparicions Forçades del període 1936-1977.
L’acord es va aprovar per unanimitat el dia 26 de gener de 2015, en la sessió ordinària del Ple de la Corporació de Navàs.
