La veïna de Navàs, Maria Solanich Ballús, aquest divendres 14 de juny farà un segle que va néixer a ca l’Eudald de Santa Creu de Jutglar. Fa vida normal, té una memòria prodigiosa, menja de tot, només pren tres pastilles, i viu amb la seva germana Lola.
Avui rebrà la medalla commemorativa de la Generalitat i la visita de les autoritats locals. Diumenge, a nivell familiar li faran una festa.La Maria és la tercera de nou germans. La seva mare li va ensenyar a cosir, llegir i escriure. Encara avui és una lectora assídua de llibres i diaris.
De petita recorda que eren sempre al carrer jugant a saltar corda, peu coix i fer córrer un teulís. Anava a comprar un pa de quilo per una pesseta. Per Reis la mare els hi feia unes nines amb un espigot de blat de moro.
El 1920, quan tenia 7 anys van anar a viure a cal Pons (Puig-reig). Poc després va començar a treballar a la fàbrica a donar fils a la passadora, enfilada damunt una banqueta tot el jornal.
El dia de Tots Sants de 1923 van arribar a Navàs. La Maria tenia 10 anys i es va posar a treballar a la fàbrica, amb el seu pare i dos germans més. Recorda que el poble era més petit i el passeig estava rodejat de camps de blat i vinyes.
A les projeccions de cinema mut que feien a l’Ateneu no hi podia anar massa sovint, valia 15 cèntims. Preferien gastar-los en menjar. A casa, la mare els feia escudella, cigrons, mongetes, i els dijous ‘patates amb bacallà que era un plat de pobres’. Els diumenges arròs o macarrons.
Es va casar quan tenia 20 anys, el 18 de juny de 1933, amb Domingo Gallardo, que era de Mojácar, vestida de negre amb un vel de color blanc. La cerimònia es va fer a les 9 del matí a l’església de Navàs. Els va casar Mn. Josep Morta. Els convidats, entre ells deu guàrdia civils que eren veïns de casa seva, van anar a esmorzar a l’Ateneu: xocolata desfeta amb melindros.
La passejada la van fer a Barcelona on no hi havien estat mai ni tampoc havien vist el mar. Van pujar a les Golondrines i van passejar per les Rambles. Nou mesos més després, el 24 de març de 1934 va néixer el seu únic fill Josep.
El dia que va esclatar la guerra, el 18 de juliol de 1936, eren amb la família i uns amics a la font del Punt, a prop de Merola. La guerra va mobilitzar el seu marit i tots els germans.
Varem estar molts mesos sense notícies. A Navàs continuaven treballant. Un pa de quilo valia 20 pessetes igual que una setmanada. No varen passar gana però ‘es va patir molt a les famílies’.
El dia 29 de gener de 1939, mentre la Maria era a l’hort a buscar bròquils, a prop de la carretera de Viver, va veure entrar les tropes del general Franco, amb un exercit de moros que duien una vestimenta molt peculiar: turbant i pantalons amples. ‘Un soldat em va dir que el meu germà Joan estava viu’.
El seu marit va estar a la presó de Barcelona i el seu germans a les presons de Cervera i Lleida. Amb els avals del Salvadoret Molins i el Marcel·li Suades del Mujal, els varem poder alliberar i van tornar a casa.
El 1942 van anar a viure a Vilafruns a la caseta del Gener, on s’hi van estar disset anys. El marit tenia feina a la mina i feia mig jornal al bosc.
Van tornar a viure a Navàs, i van agafar la botiga de la Llagostera fins a la jubilació. Feia de botiguera i modista.
El 1975 es van comprar la casa on viuen ara al carrer Santa Eulàlia
Quan es va morir l’esposa del Dr. Josep Sifrés, l’hi van demanar si volia anar uns dies per a fer-li el menjar i tenir cura de la casa, i s’hi va quedar trenta anys.
Ha estat una dona amb salut, poques vegades ha estat malalta. Té una mica d’artrosis. Es pren tres pastilles, pel vertigen, per la pressió i la circulació. No sap que és un grip. Fa poc li han fet una analítica i una revisió mèdica: Bon estat general, el metge li diu que està millor que ell.
Menja de tot, verdura, carn, pollastre, porc, peix, fruita: ‘El que em ve de gust, però poca quantitat’. Beu aigua i el cafè de cafetera italiana.
Es lleva a quarts de vuit i s’arregla. A 2/4 de 9 esmorzar: Una tassa de llet amb Eco, pa torrat, xocolata i nous. Es fa el llit i endreça el quarto de bany.
Fa una estona de mitja, manualitats per la Tómbola de Càritas (peücs). Fa el dinar –una mica llarg- així en té per un altre dia.
Dina i renta els plats.
Asseguda a la butaca es mira les notícies, llegeix, fa un cop de cap…
A la tarda torna a fer mitja i ganxet, si fa bo va a passejar una estona.
Es prepara el sopar –més fluixet- cap les 7. Pa amb tomàquet i una mica de pernil o embotit, i fruita. Es mira la sèrie Josephine de TV3 i segueix a Josep Cuní a 8tv.
A quarts d’onze se’n va adormir.
Li agrada veure pel·lícules a la televisió, i troba molt avorrit ‘això de la publicitat’.
Llegeix llibres: ‘ara llegeixo les aventures d’una dona que se’n va anar a la Xina’ i no fa gaire ‘El albergue de la sexta felicidad’
En té molts de llibre. Els havia comprat al Circulo de Lectores i pensava que els llegiria quan estigués jubilada.
