Notícies de l'Ajuntament de Navàs
Navàs va realitzar un acte de commemoració dels 90 anys dels Fets del Sis d’Octubre. Al voltant d’un centenar d’assistents van omplir el pati de l’Escola de Música en la xerrada on els quatre ponents situats davant la portalada de l’antic cafè de la Cooperativa van apropar el públic assistent a l’època tot fent-ne un retrat contextualitzat. L’alcalde, Jaume Casals i Ció, va obrir l’acte tot recordant part de la feinada feta en l’àmbit de la memòria històrica a nivell local tot destacant-ne l’homenatge al mestre Teruel, el llibre Silencis, les Stolpersteine, l’Arxiu Fotogràfic Digital i el projecte Navàs en Imatges. L’alcalde va anunciar que aquesta xerrada sobre els Fets del Sis d’Octubre era un pas més en aquesta línia i al que s’hi afegiria també de manera estable la Ruta per la Memòria Històrica de Navàs (1931-1945) que s’inauguraria al final de la xerrada.
Els Fets del Sis d’Octubre no són un fet aïllat sinó que s’han d’englobar dins un període i una situació força complexos. Per contextualitzar en primer lloc, l’historiador Miquel Arceda, coautor del llibre Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945), va explicar la història d’un poble que amb el tèxtil i les migracions creixia allunyat del seu nucli municipal, Castelladral. Arceda va fer una explicació acurada dels espais i moments de l’època tot centrant-se en un poble que no estava només dividit per la via del tren. A l’època trobàvem la majoria dels habitants organitzats al voltant de dos espais fortament polaritzats (la Cooperativa i l’Ateneu) cadascun amb el seu economat, el seu cafè, el seu cinema. Fins i tot es van arribar a celebrar dues festes majors diferenciades. Arceda va parlar de moltíssims fets que ajuden a entendre el context com la repetició electoral de les eleccions municipals, l’arribada de Mossèn Morta i el seu assassinat i la repressió posterior. També va explicar la hissada de l’estelada a l’Ajuntament i la mobilització posterior del sometent. Arceda va finalitzar la seva intervenció tot recordant la crueltat de la Guerra Civil que portar un elevat nombre de morts al propi municipi i una dura repressió i exili posteriors.
A continuació, la historiadora berguedana Roser Valverde, col·laboradora de la Revista l’Erol va ampliar el context a les comarques del Bages i el Berguedà. Va parlar dels fets de Fígols (1932), la situació a Puig-reig i Sallent, i va concloure parlant dels Fets del Sis d’Octubre a diverses poblacions com Borredà, Montmajor, Cardona i Manresa. Va posar especial èmfasi en la persecució posterior a tots aquells regidors propers als partits d’esquerres que va provocar una situació excepcional en la que molts d’ells van estar inhabilitats per exercir de regidors fins l’any 36.
Seguidament, Manel López Esteve, doctor en Història i professor de la Universitat de Lleida, i autor del llibre Els fets del 6 d’octubre de 1934, va ampliar el prisma dels fets a l’àmbit de Catalunya, tot posant èmfasi en els Fets a Barcelona i les comarques rabassaires del Penedès, Anoia i Garraf. Tant Valverde com López van posar en relleu la importància de la Llei de Contractes de Conreu d’abril del 34 que buscava la protecció dels rabassaires i va tensionar la situació amb els grans propietaris de l’àmbit rural. López també va analitzar el tarannà de la CEDA que s’emmirallava en l’ascens de Mussolini i Hitler al poder, i també en altres països europeus on el feixisme havia anat avançant com Àustria i Portugal entre d’altres.
Va tancar l’acte, Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida que ha realitzat diversos actes al territori al voltant dels Fets del Sis d’Octubre. Falguera va comparar la situació de l’octubre del 34 amb la del 2017, tot analitzant la repressió i l’exili. Al mateix temps va parlar dels Fets a la ciutat de Barcelona, a nivell de govern amb les diferències entre Companys i Dencàs i també va explicar el bombardeig del Centre d’Autonomistes i Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), entitat que agrupava aproximadament 60.000 afiliats. En aquell intens enfrontament van morir-hi Jaume Compte, Manel González Alba i Amadeu Bardina. Va tancar l’acte establint un paral·lelisme entre la situació de la Revolta de Pasqua a Irlanda i els Fets.
Durant la xerrada es va regalar a tots els assistents un exemplar de la Revista l’Erol, que parlava sobre els Fets del Sis d’Octubre a Navàs i el Berguedà. Un cop finalitzat el col·loqui, els assistents van poder gaudir de la inauguració de la Ruta per la Memòria Històrica de Navàs (1931-1945) que consta de vuit panells informatius. La ruta va ser àmpliament seguida i va poder gaudir dels comentaris contextualitzadors d’en Miquel Arceda i de l’exalcalde Genís Rovira, autor dels textos dels panells.
L’acte i la Ruta de la Memòria han comptat amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Memorial Democràtic. A l’acte hi van assistir Francesc Serra, Director de Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya Central, i Josep Castro, assessor del diputat de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona.
Fotografia: Albert Obradors Sellarés
