Notícies de Navàs relacionades amb la cultura
En un exercici pràctic de recuperar la memòria històrica, la voluntat unànime perquè mai més tornin a passar uns fets com els que es van viure abans, durant i després de la guerra civil a Serón, a Catalunya i Espanya, amb l’emoció a flor de pell pel retrobament dels nascuts a Serón de la Catalunya Central, aquest dissabte es va viure una jornada molt especial en tres localolitzacions geogràfiques: Navarcles, Navàs i Sallent, i una delegació de Serón encapçalada per l’alcalde Juan Antonio Lorenzo i els historiadors Juan Torreblanca i Eusebio Rodríguez, que van venir a presentar el llibre ‘La memoria silenciada de Serón’.
L’atrafegada jornada va començar a Navarcles, al centre cultural, amb una benvinguda a càrrec de l’alcalde Llorenç Ferrer. Posteriorment es va fer la presentació del llibre a Navàs, en un acte que va ser presidit pels alcaldes de Navàs, Jaume Casals, Sallent, David Saldoni, Navarcles, Llorenç Ferrer i, el de Serón acompanyats pels autors del llibre.
El regidor de Navàs, Joan Fernández va presentar l’acte amb un emotiu record a totes les víctimes de la guerra i amb un clar missatge per les actuals i futures generacions de justícia, pau i dignitat. Es dóna la circumstància que el seu avi va ser una de les víctimes del conflicte.
Els historiadors locals, Miquel Arceda i Josep Carles Robert, de Navàs i Sallent, van aportar la crònica del context socio-històric de l’època. El primer com a nèt d’un habitant de Serón, amb l’emotivitat dels records i, el segón des d’una perspectiva més assèptica però igual de rigorosa.
Un dels moments més esperats va ser el parlament de l’alcalde de Serón, Juan Antonio Lorenzo, que va recordar que el llibre de Serón era fruit de la llei de recuperació de la Memòria Històrica: ‘una inversió per recuperar el passat, amb dades, documentació, memòria oral directe dels protagonistes i dels seus familiars, per dignificar tot el dolor que va suposar la guerra i la repressió posterior’. L’alcalde també va dir al centenar llarg de persones que l’havien vingut a escoltar que ‘sigueu catalans però que no perdeu les vostres arrels de Serón’. Abans de la guerra a Serón hi havia deu mil habitants, i ara sols en queden dos mil. La majoria van emigrar cap Catalunya i arreu d’Espanya buscant unes millor condicions de vida.
L’alcalde de Serón va tenir un gest d’homenatge envers els nascuts a Serón, personalitzat en el lliurament d’un ram de flors a l’àvia centenària Amalia Lorente, que viu a Navàs.
Els autors del llibre van fer una radiogràfia històrica des de la primera vegada que els espanyols van poder votar lliurement, el 1931 passant pels moviments socials, les dictadures de Primo de Rivera i la de Franco, la guerra civil i tota la repressió que va suposar l’haver-se significat i haver lluitat en el bàndol perdedor. La concurrència va esgotar tots els llibres que l’Ajuntament de Serón havia portat per posar a l’abast dels nascuts en aquesta localitat i que viuen al Bages.
En nom dels tres ajuntaments que van organitzar l’acte, l’alcalde de Navàs, Jaume Casals, va citar a diferents poetes catalans i andalusos per fer un homentage als orígens i a la memòria, ‘avui tornem a viure moments difícils, i hem de lluitar per aconseguir la dignitat, la llibertat i la justícia social, que ja fa massa temps ens és negada. I, va tancar la seva intervenció amb versos de Blas Infante, ‘sigui per Andalucia lliure, els pobles i la humanitat’.
La cloenda de la festa es va fer a Sallent, amb un dinar de germanor al menjador de l’escola pública Torres Amat, amb més de cent seixanta començals, que van disfrutar amb un bon plat de ‘migas’, que van cuinar la colla navarclina liderada per Juan del Zar i Manel Osuna.
Un brindis per la feliç jornada i els agraïments a tots aquells que van fer possible el retrobament a càrrec de la primera tinent d’alcalde, Rosa Argelaguet i la regidora Anna Fernández de Sallent, va cloure el programa d’actes previstos.
