Notícies de Navàs relacionades amb la cultura
La vesprada del dimarts 2 d’abril a la nit l’escriptor navassenc Xavier Mas Craviotto ha sigut guardonat una altra vegada, aquest cop amb el premi Tendències atorgat pel diari Regió 7, aquesta vegada el reconeixement ha sigut ex-aequo compartit amb el grup «Los Valientes». En aquest cas el reconeixement era a la prometedora trajectòria de l’escriptor que el darrer trimestre de l’any passat va guanyar diversos premis literaris com el reconegudíssim premi Documenta amb la novel·la La Mort Lenta i també el Premi Art Jove de poesia Salvador Iborra amb el llibre Renills de cavall negre. Aquests darrers premis són el reconeixement a una trajectòria ascendent i prometedora que l’any 2014 ja havia sigut finalista al premi Sierra i Fabra amb el llibre Lágrimas en el espejo i també l’any 2017 va guanyar dos premis de poesia, el Gabriel Ferrater amb Phosphorus i Hesperusi el Pepi Pagès amb El roure.
El navassenc va recollir el guardó dins els actes de celebració dels 40 anys del diari Regió 7 i ho va fer amb un parlament en el qual va elogiar les paraules i que va acabar provocant un dels aplaudiments més sentits de tota la vetllada. Us adjuntem el text perquè tingueu el plaer de llegir les paraules d’aquest jove talent que de ben segur que en breu tindrà nous reconeixements.
«Bona nit a tothom,
Moltes gràcies al Regió 7 per haver decidit atorgar-me aquest premi Tendències i moltes felicitats per aquests 40 anys de feina. Em fa molta il·lusió ser aquí dalt, avui.
M’agradaria dedicar aquest premi a allò que comparteixen escriptors i periodistes: les paraules. A totes i cadascuna d’elles.
A les paraules que ens creen i ens descreen.
A les paraules que fan que llegir vulgui dir existir. I escriure, fer existir.
A les paraules que ens desdibuixen.
A les paraules que ens fan transparents i ens esborren.
A les paraules que callen i criden alhora.
A les paraules que ens sembla que no hi són però que sentim ben endins del cos, com un eco estrany que fa espai per existir i tenir lloc al món.
A les paraules que són escletxes que deixen passar la llum.
A les paraules que són ombres fosques i sons remots i recipients de vida.
A les paraules que ens allunyen d’allò que som i a les paraules que ens hi acosten.
A les paraules que se’ns desfan al dits i ens cauen per terra.
A les paraules que se’ns dissolen només de dir-les.
A les paraules que ens esquerden, a les paraules que ens ensorren, a les paraules que ens refan, a les paraules que ens transformen en alguna cosa que mai arribarem a entendre.
I a les paraules que enderroquen.
Ens les hem d’estimar, les paraules que enderroquen. Avui més que mai.
Són les paraules tossudes i desobedients que enderroquen murs i fan esquerdes a tots els fonaments.
Les paraules que es trenen i s’empelten i s’estrenyen les unes amb les altres i creen una xarxa i un recer que ens protegeix i ens aixopluga a tots sota el mateix sostre.
Les paraules que, rere l’escorça, amaguen la Veritat. I és poderosa la veritat, perquè canvia a cada instant depenent de les mans que la sostinguin i de les boques que la proclamin.
Al poema «En la nit», Joan Vinyoli diu: “voldria pedres de paraula contra aquest mur”. Fem que les paraules s’alcin com tiges, fem que les paraules siguin pedres per llençar-les contra el mur de la ignomínia, contra la injustícia cega i sorda que ja fa massa temps que dura.
Omplim les paraules de força, fem-les vessar de vida. Cuidem-les com si fossin certeses plenes de llum i alliberem-les. Alliberem-les i deixem que, desbocades, ensorrin tots els murs, com si fossin ariets. Deixem que serrin els barrots de totes les gàbies i que caiguin, ben lentes, sobre la foscor de les presons i sobre els freds llunyans de l’exili.
2 d’abril del 2019. Segle XXI. Catalunya. Europa. Jordi, Oriol, Dolors, Carme, Carles, Marta, Toni, Jordi, Meritxell, Lluís, Josep, Joaquim, Raül, Clara, Anna, Jordi, Tamara, Adrià, Valtonyc, joves d’Altsasu. Els seus barrots, les seves porres, les seves mordaces: la seva ignomínia. La nostra veu, la nostra llum, les nostres paraules, la nostra dignitat.
Als presos polítics i exiliats d’avui. I als d’ahir, també.
Moltes gràcies.”
Fotografies gentilesa de Susanna Craviotto
