Notícies de Navàs relacionades amb ensenyament
El jurat qualificador dels Premis Cosmocaixa ha premiat el conte ‘Un dia’ del jove navassenc Andreu Santasusana Bernades, que va participar a la convocatòria de ‘Fem contes de ciència’ en la categoria D de nois i noies de 16 a 20 anys. L’Andreu és alumne de l’IES Llobregat de Sallent, membre actiu del Club Natació Navàs i dels Voluntaris de Protecció Civil.
Veredicte
Reunit el jurat el dia 19 de maig de 2014, detallem la relació de guanyadors per les diferents categories.
PREMIS
Premi Categoria A – Nens i nenes de 4 a 8 anys
Classe P4. Educació Infantil
Escola Virolai Grimm. Barcelona
La papallona del silenci (PDF, 159 KB)
Premi Categoria A – Nens i nenes de 4 a 8 anys
Classe 1r A. Educació Primària
Aula Escola Europea. Barcelona
L’aigua no sap qui és! (PDF, 859 KB)
Premi Categoria B – Nens i nenes de 8 a 12 anys
Classe 6è A. Educació Primària
Escola Riera de Ribes. Sant Pere de Ribes, Barcelona
El salt d’un hàmster (PDF, 64 KB)
Premi Categoria B – Nens i nenes de 8 a 12 anys
Mar Florenza. Classe 6è. Educació Primària
Escola Pau Vila. Barcelona
Hemo, la petita gota de sang (PDF, 419 KB)
Premi Categoria C – Nois i noies de 12 a 16 anys
Alba Roma. Classe 1r B. Educació Secundària
Escola Pia Granollers. Granollers
E=mc2 (PDF, 232 KB)
Premi Categoria C – Nois i noies de 12 a 16 anys
Aleix Boné. Classe 3r A. Educació Secundària
Aula Escola Europea. Barcelona
El gato de 1000 vidas (PDF, 9 KB)
Premi Categoria D – Nois i noies de 16 a 20 anys
Andreu Santasusana. Classe 1r A. Secundària postobligatòria (batxillerat i cicles formatius)
Institut Llobregat. Sallent. Barcelona
Un dia normal (PDF, 111 KB)
Premi Categoria E – Alumnes de centres d’Educació Especial.
Juanes Sarmiento, Ignacio Abad, Fátima Feliz, Raquel Valenzuela, Adrián Olivares, Tarik Mecheref, Marta Fossas, Camila Silva, Mari Caballero. Classe Unitat de Suport a l’Educació Especial
Institut Príncep de Girona. Barcelona
Sóc la poma de Newton (PDF, 881 KB)
El treball premiat de l’Andreu Santasusana Bernades
Títol : Un dia
Autor: ANSAN
Categoria: D Batxillerat
Dijous. Quarts de sis del matí. Jo estava a punt d’acabar el MIR i l’Aina l’acabava de començar. Estava, se li notava, espantada com jo uns anys enrere. Ens aveníem molt.
En un altre lloc en Josep es llevava. Dutxa, roba, petó a la Núria (que encara dormia) i petó al Toni (que estava a punt de néixer).
Dos cops van despertar la Núria: la porta d’entrada i el peu del Toni al ventre. Es va aixecar, a poc a poc, i va anar cap a la cuina, amb ganes de menjar… raves. Sobre la taula, el mòbil del Josep, oblidat de nou.
L’Aina m’esperava al vestíbul d’urgències. Vam sortir del vestuari amb el Marc, que ja era ginecòleg. Ella ens va regalar un somriure que se’m va encomanar en mirar l’agenda: cirurgia d’urgències, amb l’Aina. Ambdues m’encantaven.
Ens vam acomiadar del Marc amb el compromís d’un sopar.
En Josep, a l’autopista, maleïa la mare del camioner-tortuga del davant. Va buscar el mòbil per avisar al “jefe” que arribaria tard… i es va adonar que no el duia. Com una llebre va prémer l’accelerador.
La Núria s’acabava els raves quan es va trobar molt malament. Es va marejar.
Als cinc minuts havia trencat aigües i tenia contraccions. Asseguda al sofà i va marcar, respirant profundament i lentament, 061.
-Ha trucat al 061, en breu l’atendrem…-
…-Em dic Núria i estic embarassada. Acabo de trencar aigües i tinc
fortes contraccions. Estic sola. No localitzo el meu marit…-ha triat un mal dia per deixar-se el mòbil!-
…-En deu minuts arribarà l’ambulància …deixem la línia oberta.
A l’hospital, de sobte, el pilot roig pampalluguejava:Cirurgia d’urgència. I per megafonia: Dr. Santasusana, Dra. Gilbert, Dr. Nevot; quiròfan 3.
En passar per la porta d’urgències vaig veure com baixaven algú de
l’ambulància de SVA i vaig pensar: -Si us plau, que no sigui
el meu…-
Ella es feia una cua i jo em posava el gorro quan es va afegir a la colla l’anestesista, en Rafa. El vaig saludar. Ell, que també s’equipava, estava tranquil. A la zona gris, les infermeres, l’instrumentista i l’auxiliar ja ens esperaven. 7 minuts pel rentat quirúrgic i una mica de broma per rebaixar la tensió, -seriosos però tranquils, molt millor-.
Amb les mans enlaire vaig empentar la porta del quiròfan i vaig recordar, -merda-, que era la primera operació de l’Aina i no l’havia encoratjat! En entrar li vaig picar l’ullet mentre xiuxiuejava: -Tot anirà bé!
L’Aina, sota la mascareta, es va posar vermella i em va tornar una mirada d’agraïment i desig que em va encomanar els colors.
L’auxiliar em va col•locar la bata; em vaig posar els guants quirúrgics, i mentre creuàvem mirades intenses amb l’Aina es va sentir: -Obrin pas!- La Jana, la metgessa del SEM i el Constan, el tècnic, duien l’home que havia vist baixar abans de l’ambulància.
Per mi, com a cirurgià en cap, també m’estrenava. La seva vida depenia de mi!
La Jana m’explicà que -l’home conduïa per l’autopista, va accelerar per avançar un camió i se li va tirar a sobre. Va xocar frontalment contra la tanca. Un miracle que fos viu!
El Toni, embolicat amb el cordó, anava camí de l’hospital on tenien preparada una cesària d’urgència amb el Dr. Puig, en Marc.
Coincidències de la vida, la Núria entrava a quiròfan, i al costat, el Dr. Nevot posava la mascareta d’òxid nitrós al Josep.
-Bisturí, pinces, mosquit- l’electrocardiograma mostrava una anomalia. Vaig tallar l’estern per comprovar que tot… i la vaig veure!. Una estella metàl•lica a l’aurícula dreta. Per sort el pericardi bloquejava parcialment l’hemorràgia.
Mentre suturava, “piiiiiiii”. S’havia rendit, fibril•lava. Amb el cor a les mans vaig començar el massatge mentre l’Aina demanava les pales. –Deixa’l. i “booom”.
El “piiiiiiii”seguia, – 1mg d’adrenalina- Em van allargar la xeringa i, directament al cor. Mentre, l’auxiliar l’intubava.
El Josep va tornar després de 12 minuts en mort clínica i el Toni, el seu fill, agafava aire per primera vegada i plorava.
En sortir de quiròfan, l’Aina em va fer un petó, de pel•lícula, i vaig fer una mirada a en Rafa que va entendre que hauríem de deixar el nostre sopar per un altre dia.
